Els dies 11 i 12 de novembre de 2025, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir la presentació de resultats del Projecte Biogenoma-IEC i la celebració del II Congrés de la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project (CBP). La trobada va reunir una comunitat científica cada vegada més àmplia i consolidada, que avança de manera coordinada en l’ambició de generar genomes de referència d’espècies eucariotes dels Països Catalans.
L’encarregada de donar la benvinguda va ser Teresa Cabré, presidenta de l’IEC. A més, l’acte inaugural va comptar amb les intervencions de Javier del Campo, copresident de la CBP i Teresa Sanchis, directora general de Recerca de la Generalitat de Catalunya; que van situar el projecte en el context d’una crisi de biodiversitat que fa imprescindible disposar de noves eines per comprendre i preservar els ecosistemes. En aquest escenari, la genòmica emergeix com un instrument que permet entendre processos ecològics i evolutius amb un nivell de detall que altres aproximacions (com l’estudi de poblacions) no poden proporcionar, reforçant així les bases científiques de la conservació.
Tot seguit, la copresidenta de la CBP, Marta Riutort, va presentar el balanç del període 2023-2025, destacant que la Fase I del projecte ha superat les expectatives inicials. L’objectiu de seqüenciar 150 espècies representatives del territori ha evolucionat fins a un catàleg actiu de 199 espècies incloses sota el paraigua de la Iniciativa, de les quals 138 (gairebé el 70%) provenen directament dels 34 projectes finançats pel programa Biogenoma-IEC.
A més de l’ampliació significativa del catàleg d’espècies, Riutort va destacar l’enfortiment de les capacitats tècniques i l’estandardització de protocols, així com la consolidació d’una comunitat interdisciplinària que integra experts en taxonomia, genètica, biologia molecular i bioinformàtica. La seva intervenció va posar de relleu que la Iniciativa està en disposició de contribuir de manera real i continuada als grans programes de seqüenciació internacionals com l’Earth Biogenome project (EBP) i l’European Reference Genome Atlas (ERGA).
Les sessions científiques van oferir una panoràmica àmplia del progrés assolit. La diversitat d’organismes estudiats, que va des de rèptils i aus fins a plantes endèmiques, coralls mediterranis i fauna subterrània, evidencia la transversalitat d’un projecte que articula la recerca bàsica amb necessitats urgents de gestió del territori. Les aportacions van mostrar avenços tant en el terreny tècnic (amb protocols millorats d’extracció d’ADN, desenvolupament de nous fluxos de treball bioinformàtics i creació de col·leccions de material genètic) com en el biològic, amb resultats que revelen patrons evolutius, estructures genòmiques inesperades i dades amb aplicacions directes en conservació.
Entre els resultats concrets, destaca l’obtenció d’alguns genomes a nivell de cromosoma. Un exemple especialment rellevant és el genoma del bonítol (Sarda sarda), el primer resultat complet derivat directament del programa Biogenoma-IEC, que ja ha permès revelar diferències poblacionals entre localitats de l’Atlàntic i la Mediterrània amb implicacions en la gestió pesquera. Així mateix, diversos projectes han implementat i millorat protocols per obtenir ADN d’alt pes molecular en espècies de gran dificultat, i s’han desenvolupat nous fluxos de treball (workflows) d’assemblatge i anotació, que han accelerat la capacitat de processament de dades de la Iniciativa.
També s’han generat resultats amb impacte directe en conservació, com el cas de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), espècie en perill crític d’extinció. El seu genoma, el primer produït en el marc de la CBP, ha permès reconstruir la seva història evolutiva i identificar processos d’hibridació que podrien haver estat determinants per a la supervivència de l’espècie. Aquest coneixement ja orienta nous models de gestió i subratlla la urgència d’abordar amenaces com la mortalitat accidental per pesca.
La comunitat científica va remarcar també que aquest progrés no ha estat exempt de dificultats. Prop del 40% dels projectes han reportat problemes durant l’extracció d’ADN (sobretot en espècies petites, recalcitrants o amenaçades), un coll d’ampolla tècnic important. Tot i així, aquestes dificultats han servit per identificar àrees de millora i per generar coneixement tècnic que serà clau en les futures fases del projecte.
Un dels moments destacats del congrés va ser la conferència convidada de Rob Waterhouse, president de l’ERGA. La seva intervenció va oferir una mirada global sobre el paper que juguen iniciatives regionals com la catalana dins el moviment internacional per seqüenciar les espècies eucariotes de la Terra. Waterhouse va posar èmfasi en la necessitat de compartir coneixement, establir estàndards comuns i reduir la desigualtat d’accés al coneixement i la tecnologia dins el territori europeu. Va subratllar també la importància de projectes a petita escala, que alimenten el catàleg global de genomes i contribueixen a fer la comunitat científica més diversa, resilient i inclusiva. Waterhouse va remarcar que la genòmica no només permet analitzar les relacions i dinàmiques evolutives entre poblacions, sinó que proporciona eines decisives per entendre els canvis en la biodiversitat i generar impacte real en conservació i en bioeconomia.
Després de la cloenda institucional per part del secretari científic de l’IEC, Miquel Canals, i d’un espai de trobada informal al claustre de l’IEC, els membres de la CBP van celebrar una sessió de discussió estratègica dedicada a revisar objectius assolits i definir les perspectives de futur. Es va posar de manifest que la comunitat ha assolit un grau de maduresa que permet mirar amb ambició la propera fase del projecte, orientada a ampliar el nombre de genomes de referència, reforçar la producció sistemàtica, potenciar l’explotació científica de les dades i augmentar l’impacte social mitjançant la divulgació i la comunicació amb responsables polítics.
D’esquerra a dreta: Javier del Campo (CBP), Manel Niell (ARI), Laura Botigué (CRAG), Tyler Alioto (CNAG), Bernat Burriel (MCNB), Maria Capa (UIB).
El congrés va concloure amb la sensació compartida que la CBP, amb el suport del programa Biogenoma-IEC, ha consolidat un progrés significatiu tant en la generació de coneixement com en l’enfortiment de capacitats. La iniciativa es va reafirmar com un espai de treball coordinat i rigorós, amb projecció en l’àmbit internacional. Amb una base sòlida i una comunitat cohesionada, el programa enceta ara una nova etapa orientada a ampliar resultats, reforçar col·laboracions i continuar contribuint a la preservació de la biodiversitat.