Dos projectes de la cinquena convocatòria del programa aprofitaran genomes de referència generats amb ajuts anteriors per estudiar quatre artròpodes cavernícoles i un cargol endèmic. Els equips investigaran la diversitat genètica i l’aïllament de les poblacions per aportar coneixement útil per a la seva conservació.
Desxifrar el genoma complet de les espècies és un primer pas per comprendre i protegir la biodiversitat. Amb aquest objectiu, des del 2023 l’Institut d’Estudis Catalans coordina el programa Biogenoma-IEC, que articula convocatòries d’ajuts a la recerca en el marc de la Iniciativa Catalana per a l’Earth BioGenome Project (CBP).
La cinquena convocatòria d’ajuts per a la recerca en genòmica de la biodiversitat, resolta el juny del 2026, fa un pas més i finança, per primera vegada, projectes d’explotació de les dades generades. Amb una inversió global de més de mig milió d’euros per al primer de dos anys, la convocatòria ha concedit deu projectes, dos dels quals aprofitaran els genomes ja disponibles a la CBP per estudiar la diversitat genètica de poblacions d’espècies amenaçades i orientar-ne la conservació.
Aquests dos projectes, iniciats el passat juliol, on hi participen equips de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, se centraran en quatre artròpodes cavernícoles i el cargol endèmic Xerocrassa montserratensis. Els equips combinaran els genomes de referència, obtinguts amb ajuts anteriors, amb la seqüenciació massiva de tot el genoma de nous individus per avaluar el grau de diversitat genètica que mantenen les poblacions i fins a quin punt estan connectades o aïllades.
Els progressos d’ambdós projectes es presentaran en el marc de la XI Trobada de presentació d’Estudis de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que se celebrarà el 18 i 19 de novembre de 2026 a la Casa de Cultura Sant Llorenç Savall.
Un mapa genètic per abordar noves preguntes
Un genoma de referència funciona com un mapa amb el qual es poden comparar les dades genètiques d’altres individus de la mateixa espècie i detectar la presència de petites variacions. És una eina fonamental, doncs, però no recull tota la variabilitat genètica de l’espècie.
Per estudiar aquesta variabilitat, la genòmica de poblacions compara les dades de múltiples individus. Això permet mesurar la diversitat dins de les poblacions i les diferències entre elles, investigar si intercanvien individus reproductors, estimar els nivells d’endogàmia i reconstruir els canvis en la mida de les poblacions al llarg del temps.
Amb la seqüenciació de nous exemplars i la seva comparació amb els seus genomes de referència, els dos projectes donaran continuïtat a la recerca finançada en convocatòries anteriors del programa Biogenoma-IEC i aportaran nous resultats a la CBP.
La diversitat genètica de la fauna de les coves
El projecte Genomic Insights for the Conservation of Rare Cave Arthropods, encapçalat per Miquel Arnedo Lombarte, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB), i Berta Caballero López, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), estudiarà quatre artròpodes inclosos al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya: l’escorpí cec Belisarius xambeui, l’aranya relicta Telema tenella, el crustaci aquàtic Stenasellus virei i un coleòpter del gènere Parvospeonomus.

La fauna subterrània sovint presenta poblacions petites, una distribució fragmentada i poca capacitat de dispersió. Aquestes característiques poden limitar l’intercanvi genètic entre poblacions i augmentar-ne la vulnerabilitat, però no afecten necessàriament totes les espècies de la mateixa manera. Per això, el projecte estudiarà quatre artròpodes amb estratègies ecològiques diferents. La seva comparació permetrà investigar com es reflecteixen aquestes diferències en la diversitat genètica, l’estructura de les poblacions i els nivells d’endogàmia.
Gràcies als genomes de referència obtinguts amb ajuts anteriors del programa Biogenoma-IEC es podran comparar les dades genòmiques de nous individus, obtinguts de localitzacions diferents. L’equip buscarà trams extensos d’homozigosi al seu ADN, una característica que reflecteix el grau d’endogàmia dins de la població i, per tant, el seu aïllament reproductiu. Aquest coneixement aportarà evidències per implementar mesures de gestió i protecció adaptades a les seves característiques.
Un cargol endèmic amb una història evolutiva per esclarir
El segon projecte, Genòmica de la conservació del cargol endèmic Xerocrassa montserratensis, liderat per Cinta Pegueroles Queralt, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Marta Pascual Berniola, de la Universitat de Barcelona (UB), se centrarà en aquest cargol terrestre endèmic de Catalunya, amb una distribució restringida a la província de Barcelona i classificat com a vulnerable per la UICN.

La classificació de Xerocrassa montserratensis en tres subespècies es basa en la forma de la closca, però aquest tret pot variar segons l’ambient i no reflectir necessàriament les diferències evolutives entre poblacions. Un estudi del 2021 basat en un sol gen mitocondrial va identificar tres llinatges genètics que només coincideixen parcialment amb les subespècies descrites i un nou llinatge no descrit abans morfològicament.
Alguns d’aquests llinatges es troben separats per pocs quilòmetres dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Les diferències genètiques observades, malgrat la proximitat geogràfica, suggereixen un intercanvi genètic limitat entre poblacions, que podria estar relacionat amb l’aïllament històric i la baixa capacitat de dispersió de l’espècie. Però un sol gen mitocondrial no es suficient per a informar científicament quines són les mesures correctes de gestió.
Per aclarir aquestes relacions, el projecte ampliarà l’estudi a tot el genoma, tant nuclear com mitocondrial. L’equip aprofitarà el genoma de referència obtingut amb ajuts anteriors del programa per analitzar mostres de vuit poblacions i determinar si els llinatges constitueixen unitats evolutives diferenciades. A més, s’han fet nous mostrejos en tres de les poblacions ja descrites en diversos punts de l’àrea d’estudi que permetrà analitzar canvis temporals i espacials amb gran nivell de detall. La combinació de les dades genòmiques i de distribució permetrà avaluar-ne l’estat de conservació i proposar també mesures de protecció.
De les dades al coneixement per conservar
Els dos projectes mostren el valor de donar continuïtat a la inversió en seqüenciació i comparteixen l’objectiu d’aportar dades sòlides per protegir espècies singulars del nostre territori. Saber quines poblacions conserven més diversitat genètica, quines estan aïllades o quines constitueixen unitats evolutives diferenciades pot ajudar a prioritzar els esforços de conservació, aportar evidències per revisar les categories d’amenaça i optimitzar la gestió dels espais naturals.
A més d’aportar informació per a la conservació de la biodiversitat, el potencial d’aquests recursos va més enllà i, a llarg termini, a través de l’estudi d’espècies amb interès econòmic o característiques singulars, poden tenir aplicacions en àmbits com la biotecnologia o el sector primari (agricultura, ramaderia o aqüicultura) i contribuir a un ús més sostenible dels recursos naturals.