Notícies

La necessitat urgent de cuidar els ecosistemes per evitar la pèrdua de papallones

La necessitat urgent de cuidar els ecosistemes per evitar la pèrdua de papallones

ag. 4, 2022 | Notícies

Andorra Recerca + Innovació coordina un projecte per conèixer les papallones andorranes i la seva adaptació al medi des de 2005. Aquest projecte ha permès detectar 60 espècies, un 20% de les quals estan en regressió. Algunes causes són ambientals, però també humanes. Dues d’aquestes espècies participen d’un altre projecte de seqüenciació del seu genoma, clau per conèixer-les encara millor i establir plans de conservació. 

Dues de les espècies que generen més preocupació són la coure violeta i la lleonada de muntanya, ambdues en regressió. Són protagonistes d’una altra línia de recerca que té l’objectiu de seqüenciar el seu genoma.

L’investigador Manell Niell d’Andorra Recerca + Innovació, explica que “el genoma és el llibre d’instruccions per construir l’ésser viu. Coneixent aquest genoma, podem conèixer quines adaptacions tenen els organismes en el medi ambient en el qual es troben”. Afegeix que “en el cas d’espècies amenaçades, el que passa és que les poblacions disminueixen molt. En haver-hi pocs individus, hi ha més probabilitat que hi hagi consanguinitat i una malaltia que podria ser rara, pot expandir-se dins la població. Gràcies a aquesta genòmica, podem arribar a saber quines potencials malalties poden tenir i saber si es presentarà un declivi en aquesta població a causa d’aquesta consanguinitat o malalties potencials”.

La seqüenciació es realitza al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) de Barcelona, lligat al Centre de Regulació Genòmica (CRG), que compta amb una tecnologia més avançada per poder fer aquests processos. Aquests genomes formen part del projecte europeu ‘European Reference Genome Atlas’ (ERGA) que s’integra dins un estudi a escala mundial, que rep el nom de ‘Earth biogenome project’. 

En relació amb les possibilitats que ofereix estudiar el genoma, una de les responsables del projecte ERGA i catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona, Montserrat Corominas, explica que per exemple pot ajudar a fer una millor conservació d’espècies. Pel que fa a la modificació d’espècies, aclareix que tot i que “la gent li pot fer por, fa molts anys, des que es coneix l’agricultura, que les espècies s’han anat modificant. Ara hi ha tecnologies noves de modificació que, per fer-les de manera correcta, és necessari saber el genoma”.

També ressalta que seqüenciar el genoma del màxim d’espècies possible permet aportar “un nivell més d’informació que ajudarà a prendre decisions, com ara, a l’hora de definir quina ha de ser la política de preservació d’aquestes espècies”.

En aquest sentit, matisa que tenir la seqüenciació d’un genoma no és profitós, sinó que el gran repte, que ja s’està fent a escala mundial, és aconseguir tenir-lo del màxim d’espècies possible per tal de fer comparatives i conèixer a fons el comportament, l’adaptació i l’ajuda que necessiten cadascuna d’elles. Un estudi afegeix que ben segur permetrà aportar molta més informació de la que té la ciència actualment. 

Clica aquí per visualitzar el videoreportatge d’Andorra Difusió.

Informa: Laura Cugat

Imatges: Sergi Linares – Nil Forcada