Un nou estudi liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC–Universitat Pompeu Fabra) i desenvolupat sota el marc de la Iniciativa Catalana per l’Earth Biogenome Project (CBP), aporta un recurs genòmic clau per entendre l’evolució, l’adaptació i la conservació de les espècies de muntanya. El treball presenta el primer genoma de referència a nivell cromosòmic d’Iberolacerta aurelioi (sargantana pallaresa), una sargantana endèmica i amenaçada dels Pirineus.
L’article, publicat a la revista Molecular Phylogenetics and Evolution, combina genòmica estructural, filogenòmica i dades d’expressió gènica per analitzar l’evolució del gènere Iberolacerta, un conjunt d’espècies relictes que habiten massissos muntanyosos aïllats del sud-oest i centre d’Europa.
Genomes per entendre l’adaptació a la muntanya
Les espècies d’Iberolacerta estan fortament especialitzades a viure a gran altitud, fet que les fa especialment vulnerables al canvi climàtic. El nou genoma de I. aurelioi mostra com el seu genoma ha estat profundament modelat per fusions cromosòmiques, que han reduït el nombre de cromosomes respecte a altres sargantanes properes. Aquestes reordenacions estructurals podrien haver tingut un paper rellevant en l’evolució i l’aïllament reproductiu d’aquestes espècies.
L’estudi també identifica canvis en l’expressió de gens de l’hemoglobina, amb una major expressió d’una isoforma amb més afinitat per l’oxigen. Aquesta característica s’interpreta com una adaptació clau a la hipòxia de l’alta muntanya, i reforça la idea que aquestes sargantanes són un model excel·lent per estudiar l’adaptació genètica a ambients extrems.
A partir de dades de reseqüenciació genòmica de totes les espècies i subespècies del gènere, l’equip ha reconstruït la seva història evolutiva. Els resultats mostren una diversificació antiga del gènere, anterior als cicles glacials del Plistocè, evidències d’introgressió genètica entre algunes espècies de la península Ibèrica, i forts colls d’ampolla demogràfics en les espècies alpines i pirinenques.
Aquestes darreres presenten nivells baixos de diversitat genètica i una elevada càrrega d’homozigositat, una informació especialment rellevant per a la conservació d’espècies amenaçades com Iberolacerta aurelioi. El genoma de referència obtingut constitueix, per tant, una eina fonamental per a futures accions de gestió, seguiment i conservació.
El gènere Iberolacerta s’ha convertit en un model de referència per a l’estudi de processos evolutius clau en ambients de muntanya, des de l’evolució dels cromosomes sexuals fins a l’adaptació fisiològica a condicions extremes. En aquest context, el treball presentat contribueix a consolidar i contrastar hipòtesis prèvies sobre l’evolució del gènere, com l’exclusió competitiva associada al gènere Podarcis o el paper de la hipòxia com a factor limitant en algunes espècies.
La generació d’un genoma de referència d’alta qualitat en el marc del Catalan Initiative for the Earth Biogenome Project representa un pas decisiu per avançar en aquestes línies de recerca i posa a disposició de la comunitat científica una eina clau per a estudis filogenòmics, d’estructura genòmica i de diversitat genètica. Aquest coneixement reforça el valor dels genomes de referència com a base per a la sistemàtica i per a la conservació informada d’un gènere de sargantanes rupícoles especialment vulnerable al canvi global.
Referència:
Talavera, A. et al. (2026). Lizards on a sky archipelago: Genomic approaches to the evolution of the mountain genus Iberolacerta. Molecular Phylogenetics and Evolution. DOI: 10.1016/j.ympev.2025.108527