Notícies

Solucions basades en la genòmica per a entendre la biodiversitat a la Terra

Solucions basades en la genòmica per a entendre la biodiversitat a la Terra

maig 19, 2021 | Notícies

Un dels reptes científics i socials més grans d’aquest mil·lenni se centra a conèixer millor la biodiversitat de la Terra i a administrar-ne responsablement els recursos. Una eina poderosa que tenim a l’abast i que pot ajudar a assolir aquests reptes és la seqüenciació del DNA de les espècies que habiten la Terra. Amb aquesta finalitat, l’any 2018 va néixer l’Earth BioGenome Project (EBP; www.earthbiogenome.org), un projecte que pretén seqüenciar i catalogar les espècies eucariotes, per tal d’ajudar a preservar la biodiversitat i mantenir el benestar humà d’una manera més sostenible. Un dels cofundadors d’aquest projecte és el professor Harris Lewin. A la xerrada que va oferir el passat 25 de març al Frontiers Forum 2021, a la qual van assistir més de dues mil persones d’arreu del món, Lewin va repassar l’origen, els objectius i l’estructura d’aquest projecte mundial.

Tal com va explicar Lewin, l’EBP se centra en l’estudi d’espècies eucariotes, és a dir, aquells organismes que tenen el material genètic majoritàriament encapsulat dins d’un compartiment anomenat nucli. Actualment es creu que hi ha entre dotze i divuit milions d’espècies eucariotes que habiten la Terra, de les quals només en coneixem 1,8 milions. De fet, tenim molt poca informació sobre aquestes últimes, i aquest desconeixement encara és més palès quan parlem sobre el seu genoma: només s’ha descrit el genoma d’un 0,43 % de les espècies que coneixem. A banda del nombre insuficient d’espècies seqüenciades, un altre problema greu és la baixa qualitat de les mostres i de la seqüenciació, cosa que dificulta en molts casos la interpretació de les dades. Queda palesa, doncs, la necessitat d’unir esforços per a augmentar el nombre d’espècies seqüenciades i, alhora, assegurar la qualitat d’aquestes dades.

Des de la seva creació, l’EBP s’ha estructurat com una de les col·laboracions científiques mundials més grans. El mateix Lewin ho defineix com una «xarxa internacional de xarxes», ja que és el paraigua de diversos projectes centrats en territoris o tàxons específics que involucren diferents institucions i grups. Engloba un total de quaranta-tres projectes afiliats de divuit països d’arreu del món, amb la qual cosa involucra més de cinc mil persones que treballen amb aquest mateix objectiu. Entre aquests projectes hi ha la Catalan Initiative for the Earth BioGenome Project (CBP), que és un dels projectes afiliats i se centra en l’estudi de les espècies presents en els territoris de parla catalana.

La informació resultant serà clau per a entendre l’evolució i l’organització del nostre planeta, trobar noves associacions filogenètiques, definir la relació entre genotips i fenotips, conèixer els gens que permeten l’adaptació dels organismes al canvi climàtic o bé predir i monitorar nous brots de malalties. No només ens permetrà entendre la biodiversitat, sinó que també ens ajudarà a aturar la pèrdua de biodiversitat que s’està produint actualment. En el darrer segle, per exemple, han desaparegut més de cinc-centes espècies i es calcula que unes 35.500 estan en risc d’extinció en aquests moments. En aquest context, conèixer el genoma de les espècies que ens envolten permetrà identificar les més vulnerables a l’extinció i aportar eines per a conservar-les. Per últim, obrirà també un ventall de noves possibilitats per a impulsar una indústria més verda i potenciar la bioeconomia, ja que aportarà una base per a explorar noves tecnologies de l’alimentació, identificar nous productes de farmàcia i cosmètica, trobar noves formes d’energia, i millorar l’agricultura, la ramaderia i la pesca, etcètera.

Fa vint anys que la seqüenciació del genoma humà va ser notícia, un gran avenç per a la ciència i la societat. Ara, l’EBP pot ser un altre pas clau per a la història, amb un objectiu ambiciós però de gran rellevància en molts àmbits diferents. La revolució genòmica fa temps que va començar i ara tenim l’oportunitat d’aprofitar-la per a beneficiar la biodiversitat del planeta Terra.

Podeu recuperar la xerrada del professor Harris Lewin al següent enllaç.