Els grans avenços dels darrers anys en els camps de la seqüenciació de genomes i l’anàlisi de dades han fet que cada vegada més ens puguem plantejar objectius més ambiciosos per a entendre la biodiversitat que ens envolta. Valent-se d’aquestes potents eines va néixer l’Earth BioGenome Project (EBP), amb l’objectiu de seqüenciar, catalogar i caracteritzar els genomes de les espècies eucariotes de la Terra. Per tal de contribuir a aquest ambiciós projecte es va crear la Iniciativa Catalana per a l’Earth BioGenome Project (CBP), el primer node de l’EBP al sud d’Europa, associat també a l’European Reference Genome Atlas (ERGA). Des del seu inici, la CBP s’ha esforçat enormement per a reunir i finançar projectes que tinguin en comú l’objectiu de seqüenciar el genoma de diferents espècies eucariotes dels territoris catalans. En poc més de 2 anys, això ha passat de ser una ambiciosa idea a convertir-se en una realitat donant forma a un projecte que té el suport de més de 20 centres i institucions col·laboradores, i una extensa xarxa de grups de recerca i investigadors experts.
De les gairebé 40 espècies que s’estan seqüenciant sota el paraigua de la CBP, recentment ha sortit a la llum el genoma complet de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus). Es tracta d’un ocell endèmic de les illes Balears i l’espècie d’ocell més amenaçada de tot Europa, a causa, principalment, de la seva baixa taxa de reproducció, la captura accidental en la pesca i la presència de depredadors.
L’estudi, dirigit per Julio Rozas i Marta Riutort,no només hagenerat un genoma de referència d’alta qualitat d’aquesta espècie autòctona, el qual s’ha posat a disposició de forma oberta, sinó que també ha permès reconstruir la demografia històrica d’aquesta espècie i fins i tot estudiar l’evolució dels procel·lariformes, la família a la qual pertany la baldriga balear. Així, comparant el genoma de diferents espècies d’aquesta família, han resolt les relacions filogenètiques dels procel·lariformes, alhora que han aconseguit identificar possibles gens involucrats en la seva adaptació a hàbitats pelàgics, és a dir, a zones d’aigües superficials. Aquests resultats són la base per a propers estudis de conservació de tipus poblacional, tan necessaris per a preservar la baldriga balear.
Aquests primers resultats s’han rebut amb gran entusiasme i marquen una nova fita en el projecte CBP, centrat en l’ús dels genomes seqüenciats en àmbits tan diversos com ara la preservació i conservació de les espècies, la medicina i farmàcia, el sector energètic i la indústria.