La hibridació —l’encreuament entre espècies diferents— s’ha considerat durant molt temps una amenaça per a la conservació, ja que podia diluir identitats evolutives úniques. No obstant això, cada cop més estudis posen de manifest que aquest procés també pot tenir un paper positiu, aportant variabilitat genètica i augmentant el potencial adaptatiu d’espècies amenaçades.
Un treball publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), dirigit per la Universitat de Barcelona amb la participació destacada de membres del Catalan Biogenome Project (CBP), mostra que la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) —ocell marí endèmic de les Illes Balears i en perill crític d’extinció— ha mantingut la seva diversitat genètica gràcies a episodis recurrents d’hibridació amb la seva espècie germana, la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan).
Una història complexa de divergència i hibridació
L’equip ha reconstruït la història demogràfica de les dues espècies i ha descobert que, mentre durant els períodes glacials hi va haver aïllament, en les fases interglacials es produïen episodis d’hibridació generalitzada. Aquest flux gènic ha estat especialment rellevant en punts de contacte com Menorca i Cabrera, on les dues espècies conviuen.
Els resultats revelen que la introgressió genètica ha facilitat l’intercanvi d’haplotips adaptatius, incloent regions genòmiques vinculades a diferències en les estratègies migratòries. A més, s’observa que les poblacions de baldriga balear no mostren signes de consanguinitat malgrat la seva reducció, un fet atribuït a la pervasivitat de la hibridació amb la baldriga mediterrània.
Fotografia de Víctor París
El paper del CBP: genomes per a la conservació
Aquest avanç no hauria estat possible sense disposar del primer genoma de referència de la baldriga balear, seqüenciat i anotat als laboratoris de Julio Rozas i Marta Riutort (UB-IRBio) Aquest avanç no hauria estat possible sense el primer genoma de referència de la baldriga balear, que vam seqüenciar i anotar des dels laboratoris dels nostres membres Julio Rozas i Marta Riutort (UB-IRBio) en el marc del Catalan Biogenome Project (CBP), un projecte impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Tal com destaca Marta Riutort, co-presidenta del projecte:
“Aquest estudi demostra que els genomes de referència són eines imprescindibles per entendre els processos evolutius i aplicar-los a la conservació. El cas de la baldriga balear és un exemple clar de com la genòmica ens permet identificar fluxos genètics, reconstruir la història passada i predir futurs escenaris de supervivència.”
Conservació: més enllà de la genètica
Les simulacions de l’equip indiquen que la protecció de colònies híbrides pot salvaguardar la diversitat genètica de la baldriga balear davant futurs colls d’ampolla poblacionals. Tot i així, els investigadors alerten que la prioritat continua sent reduir la mortalitat causada per la captura accidental en les arts de pesca, principal amenaça actual per a l’espècie.
Aquest estudi no només aporta noves eines per a la gestió de la biodiversitat, sinó que també reforça la missió del Catalan Biogenome Project: generar genomes de referència de les espècies dels territoris de parla catalana i posar-los al servei de la ciència i de la conservació.
Article a PNAS: Izquierdo-Arànega, G. et al. “Pervasive and recurrent hybridisation prevents inbreeding depression in Europe’s most threatened seabird”