- Malgrat el risc que pot significar la migració, les papallones migratòries tenen els beneficis de genomes més diversos i nombres poblacionals molt alts
- Tot i aquests beneficis aparents, el nombre d’espècies de papallones que s’han adaptat a migrar és relativament baix, fet que intriga els científics
- L’estudi analitza els genomes de 97 espècies de papallones i s’ha publicat a la revista Molecular Ecology
Probablement hi ha més de 600 espècies de papallones que migren regularment, viatjant a distàncies comparables a les que recorren les aus. Tot i això, són una minoria d’entre les 18.000 espècies de papallones que hi ha al món. El nombre exacte és encara desconegut, així com els seus patrons de moviment, a causa de la dificultat de demostrar la connectivitat entre poblacions a diferents països i continents.
En un nou estudi, investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), juntament amb col·laboradors a Suècia, Malàisia i els Estats Units, han analitzat els genomes de 97 espècies de papallones. Les dades demostren que les espècies que migren estacionalment són genèticament més riques. Això, a priori, és beneficiós, perquè els ofereix l’avantatge d’un major ventall d’adaptació davant de canvis ambientals bruscos.
Aurora García-Berro, autora principal de l’estudi i investigadora de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), centre mixt del CSIC i l’Ajuntament de Barcelona, destaca que: «Aquesta diversitat genètica és producte del moviment. Una migració continuada en el temps facilita el flux genètic entre els individus. Això només pot passar en espècies amb nombres poblacionals molt alts, de manera que sempre hi hagi individus que es puguin trobar durant les migracions per a reproduir-se».
Cada any, milions d’insectes migren creuant àmplies regions geogràfiques, fins i tot entre diferents continents. Els investigadors destaquen que les dinàmiques poblacionals de les migracions en insectes són diferents de les de molts vertebrats.
«Els insectes no aprenen les rutes migratòries com ho fan moltes aus, tortugues o mamífers, perquè viuen poc temps i no les poden repetir. Cada generació completa només una part de la ruta migratòria anual. Tot i així, és sorprenent observar que els cicles migratoris es repeteixen. Això és degut al fet que tenen una predisposició genètica que els permet interpretar els cicles estacionals de manera innata i així iniciar aquests llargs trajectes i beneficiar-se de les millors condicions ambientals per alimentar-se i reproduir-se», explica García-Berro.
El model poblacional compensatori manté la diversitat genètica
Els investigadors estudien detalladament el genoma de la migradora dels cards (Vanessa cardui). Aquesta papallona és el model d’estudi principal del Laboratori de Migració i Filodiversitat d’Insectes de l’IBB, liderat per l’investigador del CSIC Gerard Talavera.
La migradora dels cards és coneguda per la seva formidable capacitat migratòria, la qual l’ha portat a colonitzar gairebé tot el món. L’estudi observa que, malgrat les fortes fluctuacions demogràfiques que es poden observar cada any a regions concretes, aquesta espècie no ha patit declivis poblacionals durant els últims 200.000 anys.
«Encara que en un lloc concret hi hagi anys en què observem moltes migradores del card i altres anys molt poques, cal posar aquestes tendències en un context temporal llarg i analitzar-les en conjunt a totes les poblacions. Extrapolem aquestes tendències gràcies a l’empremta que deixen en els genomes. Encara que hi hagi hagut poc èxit reproductiu en un país, aquest es compensa per un major èxit reproductiu en un altre: és el que hem batejat com a model poblacional compensatori, el qual difereix molt dels vertebrats. Aquest model explicaria com aquestes xarxes complexes de milers d’individus en moviment no comporten pèrdues de diversitat genètica a nivell d’espècie», exposa Gerard Talavera.
Aquest estudi representa un avenç important en el coneixement de les dinàmiques poblacionals i de moviment dels insectes. Ha estat possible gràcies a la gran quantitat de dades genòmiques de diferents espècies de papallones que s’estan generant els darrers anys. Ara bé, queden moltes qüestions per resoldre. Si migrar beneficia les espècies, per què no és l’estratègia dominant? El grup de científics investiga les bases genètiques de la migració per tal d’entendre el cost evolutiu d’aquest comportament, que podria ser molt elevat.
Llegiu aquí l’article complet publicat a la revista Molecular Ecology.
Autors: Aurora García-Berro i Gerard Talavera